INTEGRACIÓ DEL MALALT MENTAL A LA SOCIETAT
L’aspecte
més trist de la vida actual
és que la ciència guanya en coneixement
més ràpidament que la societat en saviesa.
ISAAC ASIMOV
Un dels signes
més rellevants d’aquest segle és, sens dubte, la presa
general de consciència, per part de la majoria de la societat d’arreu,
i la interiorització sobre els diferents problemes socials que ens
aborden.
Actualment la societat s’ha sensibilitzat davant de diferents problemàtiques,
com per exemple el maltractament físic i psicològic, la pobresa
al tercer món... Però encara queda molt per fer en front de
les malalties mentals. La desconeixença sobre aquest terreny en la
nostra societat, fa que el malalt mental tingui obstacles per poder accedir
a una integració normalitzada en la societat.
Per dur a terme aquesta integració és molt rellevant el paper
de la família i de tots els organismes que treballen en aquest terreny.
S’ha d’aconseguir que siguin la connexió perquè
el malalt mental pugui interaccionar amb la societat, però no cal oblidar
que la connexió ha de ser recíproca.
El trencament i superació de les barreres socials que es troba el malalt
mental, ajudarien a què el malalt aconseguís una identitat i
personalitat pròpia, per dur a terme una vida en societat compartida,
dialogada i digna.
És necessari que tothom deixi de banda els prejudicis i així
començar a actuar perquè es pugui aconseguir una plena integració
de les persones amb malaltia mental, i fer que els anhels de tots puguin acabar
en una realitat veritablement social.
