Saltar a continguts

Sol del Solsonès

Navegació

Menú principal

Notícies

17/08/2011
L’alcohol, de la felicitat a la depressió

L’alcohol és la droga més consumida pels humans, estant totalment estès en el nostre dia a dia.

 Des de l’Homo Neanthertalis que se’n sap de la seva existència, l’aconseguien deixant fermentar la fruita, arribant amb aquesta tècnica a concentracions de fins a 20 graus. Per aquesta raó entre d’altres és una droga absolutament introduïda en la nostra cultura i no només en la occidental sinó en la cultura com a raça humana, factor que propícia una normalització del consum sovint excessiva. El principal motiu doncs de la redacció d’aquest article serà el de analitzar més profundament les característiques de l’alcohol i en concret la seva afectació a nivell cerebral i les seves conseqüències en el nostre comportament. Per tal de iniciar el nostre anàlisi partirem d’una pregunta que ens ajudarà a entendre millor les particularitats de l’alcohol. Per que l’alcohol té efectes tant diferents en funció de la quantitat que se n’ingereix?

L’alcohol té la particularitat com a droga d’afectar a diferents sistemes neuronals en funció de la acumulació que hi hagi hagut en la seva ingesta. Així doncs primerament , durant les primeres ingestes afecta a un tipus de circuits neuronals anomenats dopaminèrgics i seratoninèrgics. Aquests circuits són els encarregats de funcions com l’activació motriu, la desinhibició social, l’eufòria i el plaer. Es per això que com a consumidors la ingesta de dosis baixes ens provoca un estat de desinhibició i activitat motriu i social, popularment anomenat “el puntillo”. ¿Que passa però una vegada passem aquest nivell? Un cop col·lapsats els circuits dopaminèrgics i seratoninèrgics, el principi actiu de l’alcohol comença a afectar altres circuits que en comptes d’estimular com seria en un primer cas el que fan és deprimir. Aquests, circuits són els que impliquen les neurones gabaèrgiques i les NMDA, essent els encarregats d’efectes com la incoordinació motriu, l’efecte sedant i analgèsic, fins i tot hipnòtic podent arribar al coma i la mort.

Així doncs una vegada passat el llindar que afecta als primers circuits dels que hem parlat , es comencen a succeir problemes a la hora de caminar i parlar degut al efecte sedant del circuit gabaèrgic, aquest circuit bloqueja molts dels nervis del nostre cos i per això ens costa més dominar-lo ja que tanca les vies que connecten el cervell amb el cos. Així doncs, a l’hora de parlar de consums a curt termini és a partir d’aquest llindar on es dispara la perillositat de l’alcohol, multiplicant-se la seva toxicitat que és la que perjudicarà altres sistemes com l’hepàtic o el digestiu.

Per altre banda a mesura que anem consumint i es van col·lapsant els circuits neurals encarregats de la desinhibició social, plaer i eufòria el teixit neural d’aquests es va deteriorant fent que cada vegada sigui més fàcil col·lapsar-los i començar a afectar als circuits analgèsics i sedants. Es doncs per això que un consum continuat i excessiu d’alcohol pot afectar el nostre estat d’ànim ja que deteriora aquells circuits que faciliten la comunicació social i les sensacions d’eufòria i plaer. Per tant és aquesta una droga que depenent del seu consum ens pot portar de la sensació de felicitat a la de depressió.

Toni Mujal, Coordinador del PLEAS (Pla de prevenció de drogues del Solsonès)

Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Solsona