INTRODUCCIÓ

En els últims anys s’ha descobert la importància de la integració del malalt mental en la societat. En el moment que van començar a portar a terme les deshospitalitzacions, amb l’objectiu que el malalt visqués més en contacte amb la societat en general, va ser un element terapèutic molt important, per no dir el més important.
Per tant, cal que el malalt realitzi activitats, es relacioni amb les persones i que porti una vida ocupada. Per això, és necessari una xarxa assistencial que recolzi a la família i al malalt a dur tot el procés de la malaltia.
La família ha sigut el suport fonamental del malalt després de la deshospitalització. Tot i això, no podem obviar la càrrega familiar que els suposa al tenir un malalt a casa. Necessiten afrontar de manera adequada la situació, per evitar uns nivells d’estrès importants.

Cal doncs, que les famílies no se sentin soles, i que puguin trobar un lloc de reunió, de recolzament i a on els puguin facilitar mecanismes d’orientació i suport per contribuir a moderar els efectes de la malaltia.
Però no sols la família i els professionals han de treballar per millorar la qualitat de vida dels malalts, sinó que la societat ha de jugar un paper destacat.

Per tant, cal una sensibilització de la població per reduir l’estigmatització, reduir així els prejudicis que dificulten la plena integració del malalt mental, i a la vegada reduir l’aïllament que fins avui en dia han patit les famílies i mateixos malalts.